Atzucac

Hi ha persones a qui no els escau el seu nom.

La Neus, per posar un exemple, no té cara de dir-se Neus. Es podria dir Maria, Antònia o d’alguna altra manera, però Neus… No és un nom per una dona àgil, enrgica i, fins a cert punt, nerviosa. Neus hauria de ser un nom per una dona càndida, pausada, serena. Clar que quan et posen en nom, encara no saben com seràs.

A mi, tot de gent s’equivoca i em diu Eulàlia. Sempre Eulàlia. Si algú per error em canvia el nom, em diu Eulàlia. Dec fer cara d’Eulàlia. No sé quina cara fan les Eulàlies, però es deu assemblar a la meva.

Amb les paraules passa el mateix. Hi ha paraules que evoquen idees ben diferents al seu significat. Aquest és el cas d’atzucac. Sempre m’ha agradat aquesta paraula. Té una sonoritat interessant. Porta incorporat un ritme que gairebé podries tocar amb un djembé. Atzucac. Evoca un món de misteris. Atzucac. Crea una atmosfera d’expectatives. Atzucac.

I, ves per on, que el seu significat no té res a veure. Té un significat angoixant. Camí sense sortida. Estar en un atzucac és no tenir futur. Estar atrapat.

2 Comments so far

  1. Rafael Carreras on March 18th, 2007

    Sí que tens cara d’Eulàlia. T’assembles a l’Eulàlia que conec de la feina. 🙂

  2. Quike on November 15th, 2007

    Pues a mi siempre me a parecido una onomatopella, como cuando te tiras al agua hecho una bola, CHOAF, ATZUCAC, lo que la C final hace que sea un golpe mas seco, no tan humedo como la lujuriosa F, y ja li escau a un camino sin salida, pero que al final te encuentras con un muro y ATZUCAC.

    “Estar en un atzucac és no tenir futur. Estar atrapat.”
    Sempre pots tirar enrere.

Leave a reply